CASTELL DE LA MOLA

El Castell de la Mola està situat sobre un xicotet turó a 360m d’altitud en relació amb la mar i dista 3km de la població de Novelda, en direcció nord-oest. Des d’aquest turó domina visualment la vall mitjana del Vinalopó i forma part de la xarxa de castells i torres que durant l’Edat Mitjana van constituir un important sistema de control i defensa del territori andalusí enfront dels regnes cristians de Castella i Aragó.

 El primer assentament que coneixem se situava en el vessant sud i corresponia a un poblat de l’Edat de Bronze. En època islàmica (segle X) es construeix i habita un recinte fortificat. Destaca de l’època musulmana, amb l’arribada dels almohades (segle XII), la construcció del castell format per dos recintes: el «albacar», espai protegit per una muralla i utilitzat com a refugi per la població assentada en les alqueries rurals situades a la vall de Novelda, i un segon espai, format per la fortalesa amb una línia de muralla i diverses torrasses de defensa.

 La seua planta és poligonal amb huit cubs quadrangulars, dels quals actualment només queden quatre, dos d’ells emmascarats, amb una torre quadrada exempta en el seu interior de 9m de costat per 11 d’altura, en l’actualitat desmotxada en faltar-li una altura, que compta amb una sala inferior il·luminada per una espitllera. S’entra a la torre per una porta de mig punt i situada en altura. Tot això de fàbrica de tapial, sobre base de paredat.

Després de la conquesta cristiana del Castell per les hosts de l’Infant Alfons de Castella, terres i fortalesa van passar a la Corona Castellana. Amb la signatura del Pacte d’Elx el 1305, el Castell i les seues dependències passen a la Corona Catalanoaragonesa per a formar part aquestes terres del Regne de València. És llavors quan la fortalesa és donada a Donya Blanca d’Anjou, esposa de Jaume II, qui ordena la reconstrucció dels seus deteriorats murs per a realitzar durant el segle XIV una sèrie de reformes en el recinte fortificat i per a construir en el seu flanc nord-oest una magnífica torre triangular. La torre de 15 m. de costat per 17 m. d’altura no té paral·lels coneguts fins a l’actualitat; és de fàbrica de mamposteria, amb reforç d’obra de pedra a les cantonades. S’accedeix a ella per una porta de mig punt orientada al nord-oest i situada en altura, de fàbrica d’obra de carreus. Té dues plantes i la seua il·luminació interior es realitza a través de diverses espitlleres.

 A mitjan segle XIII, el castell de la Mola queda despoblat en ser conquistat per les hosts cristianes de l’Infant Alfons de Castella. Els musulmans, emigren o s’assenten en el que es convertirà en l’actual centre urbà de Novelda, formant un nucli important de població mudèjar. 

En funció de la importància estratègica de la fortalesa, en el segle XIV, amb Jaume II d’Aragó, el castell serà novament ocupat, ara per nova població cristiana, construint-se la singular Torre triangular. Durant els segles XIV-XV, el castell va pertànyer a diverses famílies nobiliàries i les seues torres van ser importants elements de defensa i comunicació des d’on s’emetien senyals visuals de fum per a avisar del perill d’atac a les poblacions de Novelda i dels castells de Petrer, Montfort, Agost i Asp. 

Les diferents campanyes d’excavacions portades a terme a l’interior del recinte fortificat, ens han portat a identificar diverses estances domèstiques com aljubs, cuina amb rebost i bancs correguts, un espai d’emmagatzematge d’aliments, sala de banquets i un molí entre altres dependències, que ens permeten conéixer aspectes de la vida quotidiana dels seus habitants en les seues diverses etapes històriques; tot això documentat i exposat en el Museu Històric Artístic de la nostra ciutat. 

Des de 1931 està declarat Bé d’Interés Cultural.

 

SANTUARI DE SANTA MARIA MAGDALENA

Sense cap dubte, la visita obligada del viatger que arriba a Novelda és el Santuari de Santa Maria Magdalena, inclosa en la Ruta Europea del Modernisme.

Aquest temple s’assenta sobre el turó de la Mola, al costat del castell almohade del mateix nom, a 3km del nucli urbà.

Aquest edifici religiós va ser construït a partir d’un projecte que traçara l’enginyer tèxtil novelder José Sala Sala, qui va impregnar el seu projecte de l’estil modernista català que el va influir durant la seua etapa d’estudiant a Terrassa. La seua construcció, en substitució d’una ermita medieval, iniciada el 1918, va necessitar de tres fases i 30 anys per donar per acabada l’obra el 1946.

La construcció del santuari va ser promoguda gràcies a l’auge socioeconòmic de la ciutat, basat en l’elaboració de la pedra natural i la comercialització de les espècies, circumstància que va permetre el desenvolupament d’una burgesia comercial que va canalitzar les seues inquietuds artístiques i intel·lectuals a través del modernisme, estil que observem en el seu disseny, de clara influència gaudiana.

En la façana principal destaquen dues torres laterals de 25 m d’altura culminades per una creu pètria, que també es troba en la cúpula i sobre els arcs superiors de la façana.

Els motius decoratius tindrien antecedents en els estils medievals, barrocs i en la pròpia naturalesa; influències que van portar l’autor a combinar cudols del riu Vinalopó, taulells policromats, rajoles vermelles, paredat, etc., que es reflecteixen per tot l’exterior de l’edifici.

L’interior es compon d’una nau central rectangular en els timpans de la qual es representen escenes de la vida de la Santa amb dos espais laterals adossats, és a dir, una original base amb forma de vas d’ungüent, recipient amb el qual segons la tradició cristiana Maria Magdalena va ungir els peus a Jesucrist. Al fons, en l’absis, es troba el cambril de santa Maria Magdalena, copatrona de Novelda, i darrere de l’altar podem admirar un bell quadre atribuït al pintor alacantí Gastón Castelló.

En l’actualitat, sobre la façana interior de l’edifici, s’ha instal·lat el basament del primer òrgan públic realitzat en pedra natural procedent de les pedreres de la comarca, projecte d’Iván Larrea Bellod, amb quatre suports i cinc ponts entrellaçats. Amb una altura d’11 metres i una amplària de 6, el seu pes total s’estima en 40 tones, comptant per a la seua construcció amb prop de 7.000 peces, de les quals, 704 corresponen als tubs musicals, amb dos teclats de 54 notes cadascun i un tercer teclat de 30 notes en el seu pedal. El seu disseny modernista, decorat amb cinc grans mòduls de manera oval, sintetitza amb l’estructura del Santuari.

 

EDIFICI GÓMEZ-TORTOSA

Situat al carrer Major, número 6.

Aquest edifici, propietat de l’Ajuntament de Novelda, mostra l’esplendor del modernisme de les cases particulars d’aquesta ciutat.

Aquest immoble de tres plantes que va ser construït al principi de l’últim terç del segle XIX, va patir una profunda reestructuració i ampliació de la seua planta en 1901, quan va ser adquirit per Antonia Navarro Mira (propietària també en el seu moment de l’actual Casa-Museu Modernista), la qual va incorporar elements decoratius i arquitectònics propis del modernisme.

Aquest edifici es va constituir com a habitatge familiar i va ser residència dels Comtes de Gómez-Tortosa. Encara que el seu aspecte exterior no crida l’atenció, en estar més a prop de les composicions arquitectòniques del segle XIX, és el seu interior el que sí que ho fa, ja que ofereix bons exemples de decoració i distribució típica de les cases de la burgesia de principis de segle XX. Són de destacar les columnes i enreixats de ferro colat, l’escala de buit ovalat, la claraboia, el pati envoltat de columnes de pedra calcària d’estil corinti sobre base de marbre roig de la zona, el saló dels tapissos pintats per l’alcoià Lorenzo Pericás envoltat d’un sòcol de roure tallat amb rajola policromada, la capella, els mobles d’època i altres elements que reflecteixen l’exquisit gust modernista de l’època.

L’edifici que actualment alberga el Centre Cultural Gómez-Tortosa està compost per dos cossos arquitectònics clarament diferenciats. El primer, construït en 1879 sota les directrius del seu amo José Rizo Ferrándiz, s’assenta sobre un solar de quatre cases posteriorment enderrocades per a construir un sol habitatge on va viure amb la seua família fins a finals de 1893, quan mor Dolores Serrano, la seua esposa.

Ja en 1899, la casa és comprada per Antonia Navarro Mira i és aquesta qui la reforma i li dóna el caràcter modernista que hui podem contemplar. En 1900 i 1901 el seu gendre, el comte Antoni Gómez-Tortosa, adquireix els dos solars que es troben adossats en la part posterior de la casa i els afegeix a l’habitatge per a crear així una de les parts més privades de la casa: el pati.

Antonia Navarro Mira va residir tota la seua vida a la casa paterna, excepte durant el seu matrimoni, podent així estar al costat del seu pare i aprendre a portar els negocis i les inversions, a més d’administrar els béns patrimonials participant d’una forma més activa en ells. És per aquesta raó que, en morir el seu pare i heretar la seua gran fortuna, decideix fer-se càrrec de les regnes del negoci familiar i de les diferents propietats que posseeixen. És important recalcar que va ser una gran financera, empresària i inversora sagaç, amb una àmplia experiència i independència en l’econòmic, diametralment oposat al model de dona que marcaven els cànons socials de l’època.

Antonia Navarro va estar casada amb Luís Navarro Abad però va enviduar als huit anys de matrimoni i es va quedar amb 3 fills: Carmen, Antonio (que va morir amb 12 anys de tuberculosi) i Luisa.

Va destinar les seues dos cases-palau, situades al carrer Major 4 i 24, a les seues dues filles. La primera a Carmen Navarro, casada en 1888 amb el comte Gómez-Tortosa; i l’altra a Luisa, casada en 1905 amb José Luís Gómez Navarro.

Donya Antonia mor el 17 de novembre de 1921 als setanta-cinc anys d’edat. A la seua mort, la seua filla Carmen heretaria, com hem esmentat anteriorment, la propietat de l’edifici, encara que ja era la seua residència familiar durant el temps que l’ofici del seu marit els permetia romandre a Novelda.

Antonio Gómez-Tortosa va obtindre el títol equivalent a Doctor en Dret i va exercir de jutge en diversos llocs d’Espanya. És per això que la residència d’aquest matrimoni va rebre a importants autoritats i personalitats del moment. Aquest senyor va morir en 1929 i la seua esposa tan sols dos anys després, la qual va deixar una gran herència als seus quatre fills. Aquest immoble en particular va ser adjudicat a la filla Luisa Gómez-Tortosa Navarro que, encara que va tindre la seua residència a Madrid, passava llargues temporades a la seua casa familiar de Novelda.

Se sap que Luisa va ser una dona molt culta i molt religiosa. I encara que mai es va casar, va dedicar tota la seua vida als seus nebots en morir la seua germana Mercedes en 1934 durant el part. Va tindre una influència molt important en la vida social local del moment, fins i tot va actuar com a padrina en representació de la seua àvia, Antonia Navarro, de la primera pedra del Santuari de Santa María Magdalena en 1918 i de la seua inauguració en 1946.

La primera descripció de l’edifici, tal com el coneixeríem hui, data de 1933 quan va ser inscrit en el Registre de la Propietat de Novelda. Es descriu com una casa al carrer Major amb cantonada xamfrà al carrer Sirera i Dara amb la qual tenia porta de servei i format per planta baixa, principal, golfes i dos grans patis, un amb coberta de vidre i l’altre completament descobert.

Luisa va morir en 1986 a Madrid i va ser traslladada a Novelda per a ser enterrada en el panteó familiar. Els seus nebots Juan Luis i Mercedes Cort Gómez-Tortosa van ser els hereus als qui va correspondre l’habitatge. Aquests últims venen l’any 1988 a l’Ajuntament de Novelda, el qual adquireix l’immoble en la seua obstinació de recuperar i revaloritzar el patrimoni històric i artístic del municipi.

Des de llavors i fins a aquests moments els treballs de recuperació i conservació són constants a càrrec ja de diferents grups de restauració, encarregats de vetlar per la salut dels antics i delicats materials nobles que omplin aquest bell i singular monument, el Centre Cultural Gómez-Tortosa.

 

CASA-MUSEU MODERNISTA

Situada al carrer Major, número 24.

Aquest edifici va ser encarregat per a construir de nova planta, a inicis del segle XX, concretament en 1901, per la seua propietària, Antonia Navarro Mira, a l’arquitecte murcià Pedro Cerdán Martínez, autor del projecte, i es va finalitzar en 1903.

És un dels habitatges millor conservats en el qual es troba amb major profusió i esplendor la decoració pròpiament modernista. Aquest habitatge, hui propietat de la Fundació Mediterrani, es compon de planta baixa i dos pisos. Destaca una excel·lent obra d’enreixats en finestres i balconades, però és en el seu interior on es despleguen amb tota la seua opulència els elements propis del modernisme: fusta tallada, cristalls, estucs, pintures de sostres i murals, marbres, mobles d’època, etc., excel·lint per la seua singular bellesa l’escala i el pati envoltat de columnes de marbre blanc.

La Casa-Museu, a més a més, conté col·leccions representatives d’arts gràfiques de l’època modernista (caixes de llautó, cartells, exlibris, postals, anuncis comercials, etc.) així com una col·lecció documental manuscrita de l’insigne marí i científic espanyol del segle XVIII, Jorge Juan i Santacilia, en la qual destaquen documents importants per a entendre el paper de Jorge Juan en la Il·lustració. Aquestes col·leccions juntament amb el conjunt arquitectònic de la Casa-Museu permeten tindre una visió global del que van ser les diferents facetes del modernisme.

 

SOCIETAT CULTURAL CASINO DE NOVELDA

Situada al carrer Emilio Castelar

La construcció data de 1888 i posteriorment ha sigut ampliat. En una època d’esplendor, on les ganes d’escometre projectes inundava el poble de Novelda, un grup de 8 amics terratinents, que al seu torn eren comerciants de vi, safrà, i espècies, van crear un centre d’esplai i d’associacionisme per a fomentar les relacions entre els veïns. Així mateix, també va nàixer com a punt de reunió d’aquests comerciants per a fer negocis.

El projecte va ser encarregat el 1886 a l’arquitecte de la Diputació Provincial d’Alacant, Antonio Puigcerver i l’execució de les obres seria a càrrec dels germans José i Eduardo Beltrá Navarro, tots dos de Novelda.

L’arquitectura del Casino no és fidel a un sol estil sinó que podem trobar indicis de neoclàssic, barroc i fins i tot modernista. Era una època de canvis, la distribució interior i les façanes a penes ens mostren ornament, no obstant això l’edifici posseeix una decoració prominent en sostres i parets.

En aquella època, l’acer començava a ser rellevant en l’arquitectura i es construeix el templet situat en la zona central del jardí. Les estructura del mateix és senzilla i romàntica, destacant el sostre de fusta del seu interior. Actualment el templet és dels pocs que queden a la Comunitat Valenciana.

Es tracta d’un edifici de dues plantes amb amplis salons per a tertúlies i joc, magníficament decorats amb cassetonat i un d’ells amb belles pintures en el seu sostre i laterals. Un reixat de ferro sobre basament de pedra contorneja els voltants de 7.000 m² que constitueixen el jardí, en el centre del qual es disposa el templet per a actuacions musicals.

Durant la guerra civil es va utilitzar l’edifici del Casino com un hospital, atés que les seues àmplies sales i extensos jardins el convertien en el lloc ideal per a tal fi.

Una vegada finalitzada la guerra civil, passen uns anys fins a 1940 on en el Casino es prohibix parlar de política, i passa a ser un lloc d’oci i finalitats culturals. En aquesta època, només s’utilitzaven els salons de planta baixa, és a dir, el saló dels espills s’utilitzava com a sala de joc i com a saló social el dels tapissos. L’increment de socis anys més tard farà que el joc torne a pujar a la primera planta. El tipus de soci canvia. Al principi només els socis amb cert poder adquisitiu podien associar-se, a partir d’aquesta època qualsevol persona que podia pagar la quota era benvingut, això sí, es necessitava l’aval de dos socis. Pertànyer al Casino era important, era un lloc amb molta vida, molt atractiu per a la societat de l’època.

Un altre fet significatiu d’aquella època, era que les dones no podien ser sòcies directament. Per a poder accedir al Casino, havien de ser filles o esposes de socis. Inusual era veure a dones a l’interior de l’edifici durant la setmana, no obstant això el cap de setmana era diferent, ja que acompanyaven als seus esposos. Les plantes superiors de l’edifici eren d’accés exclusiu d’homes.

En 1992 es convoca una junta extraordinària als jardins del Casino per a tractar si les dones podien o no ser sòcies. Aquesta va ser, sens dubte, una de les juntes amb major participació. Els socis van entendre que el paper de la dona en la societat estava canviant i el Casino havia d’evolucionar, a partir de llavors les dones opten a ser sòcies del Casino.

El Casino actualment és una societat oberta, que participa en multitud d’actes del poble de Novelda i obri les seues portes perquè tots puguen gaudir d’aquest meravellós espai. 

 

 PARRÒQUIA ARXIPRESTAL DE SANT PERE APÒSTOL

Situada al costat de l’Ajuntament.

Edifici religiós de plata llatina i capelles laterals que es va començar a construir en 1553 i en 1602 es va erigir com a parròquia segons una Butlla del Papa Climent VIII i es va acabar en 1609 amb la instal·lació de les criptes d’enterrament.

A partir de principis del segle XVIII, l’edifici va patir una profunda remodelació per a poder donar cabuda al creixent nombre de feligresos. Aquestes obres, van ser patrocinades per l’Ajuntament i pel senyor de la Vila, Marqués de la Romana. Destaca la Capella de la Comunió o de l’Aurora, annexa a l’església, per a mantindre-la sempre oberta al culte així com per la seua profusa simbologia religiosa centrada en l’eucaristia.

La façana principal de l’església, amb columnes d’influència barroca, és del mateix autor que la Llotja de l’Ajuntament, Francisco Aznar. Així mateix, destaca l’òrgan de tubs d’estil barroc construït per Francisco Rocamora i reformat posteriorment pel mestre organista Martín Usarralde. 

AJUNTAMENT

La façana, que domina la perspectiva de conjunt, és una típica mostra de l’arquitectura civil valenciana del segle XVII. Destaca per la sobrietat i la solidesa. El pòrtic, de doble arc, construït el 1699 pel mestre picapedrer Francisco Aznar, constituïa l’antiga Llotja on se subhastaven els llavors drets d’aigua de reg i altres subhastes públiques.

El balcó corregut de reixeria es va instal·lar en 1754 i l’escut municipal tallat en pedra en 1903, any en què també el rellotge de la pròxima Parròquia de Sant Pere va ser retirat per risc de solsida de la torre en la qual se situava. L’esfera del rellotge així com la torre del campanar de l’Ajuntament es van emplaçar en 1905 segons el sistema Canseco (els rellotges de sistema Canseco o «Patent Canseco» afinaven l’hora en totes les estacions de l’any amb la seua agulla de registre sempre al centre. D’altra banda, en els rellotges de torre havia substituït els pesos per un sistema de motor a ressorts). Destaca en la façana el rellotge de sol que data de mitjan segle XVIII.

Enfront de l’Ajuntament, en la Plaça Vella, es troba en el centre el monument a Jorge Juan i Santacilia, insigne marí i matemàtic, inaugurat en 1913. Escultura dissenyada i realitzada per l’escultor alacantí Vicente Bañuls Aracil.

Situada en la part oposada a l’Ajuntament, en la mateixa Plaça Vella, trobem la coneguda com a Casa Bonmatí, habitatge burgés construït al voltant de 1920. Dada curiosa és saber que el seu propietari, Manuel Bonmatí, és l’inventor dels coneguts «sacs de raïm» amb els quals s’embutxaquen les vinyes amb DO Raïm en saquets del Vinalopó el sistema de les quals, en retardar la maduració del fruit, permet que puguem gaudir del tradicional raïm de la sort en la Nit de Cap d’Any.

Conjunto de materiales ibéricos

MUSEU HISTÒRIC ARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE NOVELDA

Es troba situat en la segona planta de la Casa de Cultura, situada al carrer Jaume II número 3.

Recórrer el Museu ens permet conéixer l’evolució històrica de les gents que han ocupat i viscut a la vall de Novelda des de la Prehistòria fins a l’edat Moderna.

Les primeres comunitats humanes que van ocupar les terres de la vall mitjana del Vinalopó se situen en època Prehistòrica, durant el Paleolític, període en el qual l’home viu a l’aire lliure, en abrics o coves, sent la seua principal activitat la recol·lecció i la caça. Serà en el període Neolític, V-IV mil·lenni a.d.C., quan es localitzen a les terrasses del Vinalopó les primeres comunitats agràries i ramaderes, de les quals hi ha importants aixovars ceràmics exposats en el Museu corresponent a l’Edat del Bronze.

També la Cultura Ibèrica es troba documenta a la vall de Novelda, territori i gents posteriorment romanitzades com ho testifiquen els materials arqueològics trobats i exposats.

Especial atenció mereixen els objectes quotidians utilitzats per les gents que vivien a Novelda durant el període islàmic i baixmedieval cristià, amb l’existència de dues comunitats, la cristiana al Castell de la Mola i la mudèjar a Novelda durant els segles XIV-XVI.

Finalitza el recorregut de la sala d’exposició amb la visualització dels aixovars ceràmics corresponents a època moderna (segles XVII-XIX). Completen les col·leccions exposades en el museu els retaules ceràmics de tema devocional. 

 PARC DE L’OEST

Està situat als afores de Novelda, concretament a l’oest del municipi, tal com indica el seu nom, i es pot accedir a ell directament per l’Av. Alfons X el Savi, des de l’interior del municipi.

El parc ha rebut una clara influència de l’estil modernista que predomina als carrers i edificis de la ciutat. Aquest fet es pot apreciar clarament en els detalls dels mosaics i enreixats que adornen el parc.

També cal destacar la presència, a l’interior del parc, de l’Ermita de la Vereda, edifici religiós que data del segle XVI i que enriqueix encara més el valor cultural d’aquest parc.

És considerat com un dels espais verds més importants de la ciutat i ofereix als visitants un gran ventall de possibilitats d’oci i temps lliure, ja que compta amb nombroses instal·lacions que permeten realitzar variades activitats a l’aire lliure.

El Parc compta amb un amfiteatre on, al llarg de l’any, es realitzen diferents actuacions de tota mena. També disposa d’una zona habilitada amb barbacoes d’ús públic, diverses zones de berenador proveïdes de taules amb bancades, pistes esportives de futbol i bàsquet, taules de jocs, parcs infantils, etc.

A més dels seus instalacions, el parc és molt valorat per ser un reducte de la naturalesa. Utilitzant les senderes que discorren per tot el parc és possible gaudir d’agradables ambients creats per diferents tipus de vegetació, que proporcionen, a més de bellesa, unes interessants condicions ambientals per a diferents classes d’animals.

LA NECRÒPOLI ISLÀMICA DELS GARROFERETS

Al nord-oest de la ciutat de Novelda es conserva, al costat del Centre Públic de Formació d’Adults «L’Illa dels Garroferets», un xicotet testimoniatge del que en el seu moment va ser un gran espai d’enterrament “maqbara”, de caràcter rural, utilitzat per una part de la comunitat musulmana que va viure, en plena vall mitjana del Vinalopó, a la fi del segle XII i la primera meitat del XIII.

Un jaciment arqueològic municipal, excavat parcialment entre els anys 2004 i 2008, en el qual es van documentar més d’un miler de sepultures, amb fosses de diferent grandària, de tendència rectangular, amb escaló inferior i forat lateral per a la ubicació del difunt, la disposició del qual segueix el precepte islàmic de col·locar el cos de costat lateral dret, amb el cap orientat cap al SE, en direcció a la Meca.

Recentment, els treballs de posada en valor de la necròpoli, amb el tancament perimetral de les fosses, la instal·lació d’una passarel·la amb plataforma, i la col·locació de panells explicatius, permet conéixer amb més detall el procés d’excavació i el significat històric-cultural del jaciment.

Labor que, en el seu moment, va poder desenvolupar-se, gràcies al mecenatge de l’Obra Social Cableworld Fibra, en col·laboració amb la Regidoria de Cultura i Patrimoni, i el Servei d’Obres i Urbanisme de l’Ajuntament de la Ciutat, assessorat en tot moment des del Museu Històric-Artístic de Novelda.

CEMENTERI MUNICIPAL

El cementeri de la ciutat de Novelda és un exemple de cementeri burgés, d’estructura quadrangular. Va ser inaugurat en 1884, després d’una greu epidèmia de còlera que va assolar el municipi. Destaquen els panteons i criptes d’estil arquitectònic eclèctic amb gran influència del modernisme.

Sobreïxen els panteons monumentals de la part més antiga del cementeri. Trobem en el conjunt panteons d’estil eclèctic amb elements modernistes i amb elements neoegipcis, com el que trobem en el panteó de l’enginyer José Sala Sala, que va projectar el Santuari de Santa Maria Magdalena, així com altres conjunts monumentals que donen excel·lència i elegància a l’entorn.

Entre els personatges il·lustres que ací jauen, trobem a Antonia Navarro Mira, introductora del modernisme a Novelda, en el panteó de la qual és de destacar la marcada simbologia de l’eucaristia o el panteó de la família Mira, d’estil romànic amb elements modernistes.

Aquest cementeri permet fer un recorregut artístic arquitectònic dels diferents tipus de sepultura així com la influència dels corrents arquitectònics que van marcar una època amb l’impuls de la burgesia emprenedora que va voler en les seues sepultures mostrar la seua bonança econòmica.

 

MUSEU DE BETLEMS

El Museu de l’Associació de Betlemistes de Novelda, ofereix, als qui el visiten, una cuidada selecció de treballs betlemístics realitzats pels seus membres.

Obres monumentals de grans dimensions, diorames amb la vida i passió de Jesús, diverses manifestacions artístiques de gran bellesa que utilitzen el betlem com a motiu principal, figures de diversos autors, èpoques, estils i nacionalitats, i una àmplia exposició fotogràfica composta amb les obres premiades en el concurs que l’Associació organitza anualment per Nadal, conformen aquest museu dedicat al betlem que enriqueix el patrimoni cultural i artístic de la ciutat de Novelda.

La història sagrada és mostrada a través d’una extraordinària selecció de diorames, en els quals es pot apreciar la dedicació i el delicat detall, ple de tendresa i d’amor, que els betlemistes novelders han executat amb precisió, mestratge i generositat per a captivar als qui els contemplen.

No disposa d’un horari de visita al públic excepte en festes nadalenques. Per a altres dates, cal posar-se en contacte a través del mail: novelda@touristinfo.net amb almenys una setmana d’antelació per a poder gestionar la visita.

 

📞